El peix és molt conscient del proper canvi climàtic. Per tant, els pescadors, d’una manera o altra, hauran d’adaptar-se a aquests canvis.
Respondre sense ambigüitats a la pregunta: "Quin tipus de temps mossega millor el peix?" - impossible. El clima massa fred o massa fred pot ser depriment per a la majoria dels peixos.
Abans d'una tempesta, la picada d'algunes espècies de peixos empitjora notablement, però la picada de la truita millora molt bé.
Quan es fa més fred, les carpes picen millor, però el lluc, la perxa o la perca gairebé no reaccionen als canvis meteorològics en direcció negativa.
Però la norma generalment acceptada es pot considerar la següent: en un clima calent i completament tranquil, amb una superfície d’aigua llisa, la pesca tindrà menys èxit que amb una mica de pluja, un temps ennuvolat i petites onades a l’estany.
El vent satura l'aigua amb oxigen i els peixos no poden viure sense oxigen. Però amb un vent de llevant o de nord, és bastant difícil comptar amb la pesca amb èxit. Com que a les latituds russes, la tramuntana provoca fred i, al contrari, l’estor deprimeix la calor dels peixos.
Però l’oxigen entra al dipòsit no només des de l’atmosfera. Aquí la vegetació també té un paper important. A la foscor, les plantes aquàtiques absorbeixen oxigen i, al contrari, la produeixen. Per tant, a primera hora del matí, si hi ha moltes algues al dipòsit i absorbeixen oxigen durant la nit, els peixos surten d’aquest lloc. Només queden crucians, menys capritxosos amb l’oxigen.
En molts aspectes, tot depèn de l’embassament on es fa la pesca. Cada pescador té els seus propis signes associats a l’estat del medi ambient. És molt llarg enumerar tots els signes. Amb el pas del temps, cada principiant es converteix en un pescador experimentat que, amb l’ajut de l’observació, pot endevinar fàcilment el comportament dels peixos en un temps determinat.
