En la tradició cristiana, és habitual anomenar els nens amb els noms que es troben en els sants ortodoxos. És a dir, el nen rep el nom d’un sant que, després de rebre el sant bateig, esdevé el patró celestial d’un nou membre de l’Església de Crist.
El nom de Lidia és força popular no només entre els russos, sinó també en altres països de l’est que professen cristianisme. Les dones amb aquest nom tenen la seva pròpia patrona. Al calendari ortodox només hi ha un sant anomenat amb aquest nom. Es tracta de la màrtir Lídia, que va viure al segle II, en el moment de la persecució dels cristians a l’Imperi Romà.
La memòria del sant màrtir se celebra a la primavera: dos dies abans de la gran festa dels dotze dies de l'Anunciació del Santíssim Theotokos, concretament el 5 d'abril. Per tant, Lídies celebra el seu nom en aquest dia.
De la vida del sant màrtir se sap que va patir per la confessió del cristianisme juntament amb el seu piadós marit Filet, que també figurava entre els sants. La parella de Lidia va ser un dels dignataris romans durant el regnat del poderós estat de l'emperador Adriano. Malgrat el fet que Adrià era un digne governant de l’Estat, la seva actitud envers el cristianisme i la seva actitud incansable davant el rebuig de molts déus pagans van resultar en una altra onada de persecució.
Des de l'any 117 fins al 138 dC, Filet i la seva dona Lídia van patir per l'acceptació del missatge apostòlic i la seva fe. La parella va ser colpejada amb barres d’acer i després llançada a una caldera d’oli bullent. A l’època de l’antiga Roma, aquest turment era especialment comú. Però el Senyor va preservar els seus justos de manera que l'oli bullent no perjudiqués els màrtirs. Pensant en el pròxim turment, Lydia i el seu marit van pregar a Déu per un final pacífic i enfortir-se en la fe. El Senyor va acceptar les oracions dels sants i van acabar la seva vida terrenal sense esperar el posterior assassinat violent.
