El monjo esquema major Siluan va morir el 24 de setembre de 1938 i el 1998 el Sant Sínode de l’Església Ortodoxa de Constantinoble el va canonitzar. El nom del monjo Silouan l'Atonita es va incloure en els mesos de l'església ortodoxa russa el 24 de setembre. Des d’aleshores, ha estat venerat pels ortodoxos i gairebé mig segle de la seva vida al monestir s’ha convertit en un exemple d’ascetisme, humilitat, mansuetud i amor pels altres.
Siluan d'Athos (nom mundial - Simeó Antonov) va néixer el 1866 a la província de Tambov en el si d'una família de camperols devots. Des de la infantesa, la seva vida va estar relacionada amb el temple: allà Simeó va estudiar l’escriptura de l’església i va concentrar l’oració, i més tard va llegir les Vides dels Sants. Als 19 anys, el jove va decidir fer-se monjo, però el seu pare no ho va permetre, enviant el seu fill a l’exèrcit. Però encara es va fer monjo: després del servei, el 1892, Simeó va anar a Grècia i va ser acceptat com a novici al monestir rus Panteleimonov de la península d'Athos ("Muntanya Santa"). El 1896 Simeó va rebre el nom de Silouan i va ser tonsurat al mantell i, el 1911, a l'esquema.
El dia de commemoració del monjo Silouan l'Atonita, els sacerdots de les esglésies recorden la vida del sant, llegint pregàries dedicades a ell durant la Divina Litúrgia. Aquests poden ser oracions curtes (ikos i kontakions), o acatistes sencers: himnes de lloança en honor del sant, que inclouen 25 kondaks i ikos curts.
I les principals celebracions d’aquest dia, dedicades a l’ancià Silouan, se celebren al monestir de Sant Panteleimon, a Athos. Aquesta península és un dels principals llocs sagrats per als ortodoxos, que es venera com el Lot terrestre de la Mare de Déu. L’asceta hi va viure durant 46 anys, i aquest dia del calendari de l’església ortodoxa per al monestir és un panigir, la festa principal del monestir. El 24 de setembre, els pelegrins i convidats especialment reunits s’hi reuneixen segons el nou estil.
La vigília del vespre comença una solemne vetlla nocturna que acaba a la matinada. La litúrgia divina es serveix en dos llocs: l’església d’intercessió i el paraklis (petita capella) de Sant Siluà l’Atonita, que es troba fora de les muralles del monestir. El solemne servei diví està encapçalat per bisbes especialment convidats i, a més dels pelegrins, hi són presents monjos dels monestirs ortodoxos i dels assentaments dels voltants; hi ha diverses dotzenes a Athos.
