Els qui van viure en època soviètica recorden el Dia Internacional de la Solidaritat Obrera com una gran celebració oficial, en la qual van participar gairebé totes les empreses, organitzacions i escoles. La música Bravura sonava, els eslògans optimistes sortien dels altaveus glorificant el Partit Comunista, sota la direcció del qual el poble soviètic avançava amb confiança cap al comunisme … L’URSS ja ha passat, però la tradició de celebrar aquesta data s’ha mantingut.
Instruccions
Pas 1
El Dia de la Solidaritat Obrera se celebra avui a desenes de països de tot el món. Aquesta tradició es remunta al segle XIX. Com ja sabeu, l’acumulació de capital en aquells anys va anar acompanyada d’una despietada explotació dels treballadors. Cap dels propietaris de fàbriques i fàbriques estava interessat en els drets dels treballadors. La jornada laboral sovint durava fins a 12-15 hores diàries, i això s'aplicava a gairebé tots els països europeus i als Estats Units. Els obrers no toleraven aquesta arbitrarietat sense un murmuri. Sovint esclataven protestes i aldarulls, tot i que de moment eren espontànies i febles. Però aviat hi va haver un punt d'inflexió en la consciència, la raó del qual van ser els esdeveniments de Chicago.
Pas 2
L'1 de maig de 1886, uns 80.000 treballadors van anar a una manifestació a Chicago, exigint un dia de vuit hores. L’endemà, treballadors d’altres ciutats dels Estats Units van fer vaga. Més d’un miler de fàbriques s’han aturat. I el 4 de maig, diversos milers de treballadors es van reunir de nou per a una concentració a Chicago. Però la policia ja els esperava. El cap del departament de policia va demanar als treballadors que es dispersessin i de sobte va esclatar una bomba a la plaça. La policia va obrir foc, matant tant els seus com els altres. Segons alguns informes, unes dues-centes persones van resultar ferides. Mai no es va trobar el culpable de les explosions, però van ser jutjats diversos treballadors -anarquistes i comunistes-. Quatre d'ells, segons va resultar després, eren innocents, van ser executats.
Pas 3
Aquest esdeveniment va rebre una resposta pública mundial i, el 1889, el Congrés de París de la Segona Internacional va adoptar una decisió en record de la lluita dels treballadors de Chicago per considerar l’1 de maig el dia de la solidaritat dels proletaris de tots els països. Aquestes no eren vacances. Es va suposar que aquest dia, treballadors de diferents països farien manifestacions i vaga per recordar als capitalistes els seus drets. La iniciativa del Congrés va comptar amb el suport de treballadors de diferents països. A Rússia, els esdeveniments del primer de maig ja adquirits el 1897 van adquirir un caràcter polític i van anar acompanyats de crides a l’enderrocament de l’autocràcia i l’establiment d’una república. Les manifestacions sovint acabaven en enfrontaments amb policies i tropes.
Pas 4
Després de la Revolució de Febrer, el Primer de Maig es va celebrar obertament per primera vegada. Les consignes més populars d’aquella època eren contra la guerra i demanaven la transferència del poder als soviètics.
Pas 5
Després de la Revolució d'Octubre, el Dia Internacional de la Solidaritat Obrera va adquirir un estatus oficial. L'1 de maig, treballadors i soldats van ser portats a manifestacions i desfilades, ja de manera organitzada. No és estrany que aviat el 2 de maig es fes encara més popular: un dia de descans, quan es celebraven celebracions massives a la natura.
Pas 6
Als anys 60 i 70. Segle XX aquest dia va adquirir un significat diferent. Es va convertir en una celebració de la glorificació del sistema soviètic i un dia de lluita per la pau i la solidaritat amb la gent treballadora dels països capitalistes. Sempre es va celebrar amb grandiositat: amb milers de columnes de manifestants i emeses per televisió.
Pas 7
La darrera vegada es va celebrar oficialment l'1 de maig de 1990. Després, a Moscou, la Federació de Sindicats i l'Associació de Sindicats Lliures van organitzar una concentració contra els augments de preus. I a la plataforma del Mausoleu hi havia el lideratge soviètic, dirigit per M. Gorbatxov.
Pas 8
El 1992 aquesta festa es va canviar el nom. Ara se suposava que l'antic poble soviètic celebrava les "Festes de la Primavera i del Treball".
Pas 9
Actualment, aquesta data la fan servir els seus propis propòsits per diversos partits polítics, des de comunistes i anarquistes fins a forces d’ultradreta i oficialistes. Però aquestes vacances ja no tenen el mateix abast i significat. La majoria de la gent celebra l’1 de maig per inèrcia, passant feliç un dia de descans al jardí, a la natura i viatjant. Potser, en aquest cas, l’origen de la paraula "vacances", a partir del concepte de "oci", està completament justificat.
