L’etiqueta floral és un fenomen cultural amb una rica història. El llenguatge de les flors existeix en diverses cultures des de fa molts segles i s’han escrit nombroses obres interessants sobre aquest tema, incloses algunes que afirmen ser una mica científiques. Sabent de què parla el color de la rosa, podeu enviar un missatge complet xifrat al destinatari a través del ram.
Breument sobre el llenguatge de les flors
Per esbrinar què simbolitzen les roses d’un color concret, cal recórrer a la fluorografia: un sistema d’interpretació dels significats donats a diferents colors. El llenguatge de les flors existeix des de fa molts segles; va aparèixer per primera vegada a l'Orient Àrab, presumiblement a Pèrsia, i va arribar a Europa al segle XVIII. La majoria de vegades desconcertants, les associacions van anar arrelant i es van convertir en símbols estables. El simbolisme del color es va fer especialment popular a l’època victoriana: s’utilitzava per comunicar i expressar sentiments més íntims en aquelles situacions en què no era com il faut parlar-ne obertament.
La fluorografia va guanyar popularitat després de la publicació de cartes a Mary Wortley Montague, on va descriure detalladament el secret "llenguatge dels objectes i les flors".
La rosa, considerada des de temps immemorials la "reina de les flors", ocupa una posició central en la fluorografia. Per si mateixa, aquesta flor és un símbol de l’amor. Però els valors varien en funció del color dels pètals (així com de la presència o absència d’espines, del nombre de roses del ram, etc.).
Fins ara, el simbolisme del color de les roses ha canviat una mica, a més, s’ha ampliat la paleta de colors: s’han criat noves varietats, han entrat a la moda flors de colors artificials. És lògic revisar els significats més habituals i generalment acceptats atribuïts a les roses d’un color concret.
Què pot significar el color d’una rosa?
Les roses grogues continuen sent objecte de controvèrsia fins avui. Alguns els consideren un símbol d’una forta amistat, d’altres: un toc de traïció, a més d’un símbol de gelosia.
La tonalitat taronja és més inequívoca: les roses taronja indiquen clarament simpatia amistosa, confiança i optimisme. Donant un ram de roses taronges, parleu de la voluntat de mostrar cura i atenció.
Les roses amb pètals de color groc vermell, com, per exemple, en la varietat de delícies Doudle, signifiquen delit, excitació, confusió de sentiments.
Les flors de tons rosats són, per descomptat, joventut, innocència, inexperiència i tendresa. És habitual regalar aquestes roses a adolescents i noies molt joves. Al mateix temps, insinuen de manera inequívoca la simpatia i l’interès del donant.
El blanc és el símbol etern de la puresa i la innocència. Al mateix temps, l’espectre de significats de les roses blanques és força divers: és la innocència, la humilitat, l’enyorança, la virtut, el secret, la reverència i l’amor etern.
El blau sempre ha estat el color més animat. Per tant, les roses pintades d’aquest color (inicialment blanques) personifiquen l’enigma, la comprensió de l’inaccessible. Aquestes flors són extremadament populars entre els joves informals.
Les roses de Borgonya simbolitzen passió i admiració. A més, és habitual regalar flors d’aquest matís a respectables dames de més de 40 anys.
Finalment, les roses vermelles són un símbol d’amor i desig mundialment conegut.
