El baptisme és un sagrament eclesiàstic destinat a la regeneració de l’ànima humana per a una nova vida sense ira i pecat. Aquesta cerimònia, important per a tots els creients, té el seu origen en el moment del bateig de Jesucrist al riu Jordà, que va venir a donar a la gent purificació i llum.
Instruccions
Pas 1
El Baptisme del Senyor, celebrat segons el calendari ortodox el 19 de gener, acaba la setmana de Nadal després de la Nativitat de Crist. Altres noms de la festa són l’Epifania o la Il·lustració, perquè va ser aquest dia el que va esdevenir una prova de l’existència de Déu –el Pare, Jesucrist–, el seu Fill i l’Esperit Sant. La gent se’n va assabentar, va veure el Fill de Déu, el va acceptar i es va batejar per netejar-se de les forces fosques i rebre llum a les seves ànimes.
Pas 2
La història parla del Baptisme de Jesucrist de la següent manera. Joan Baptista va realitzar un rentat de neteja ritual de les persones a les aigües del Jordà, perquè l'aigua es considera un símbol de puresa i santedat, donant vida. Jesús es va apropar a Joan Baptista per fer també una ablució, i va cridar l'atenció a Joan, que va creure que havia de rebre el bateig del fill de Déu i no batejar-lo ell mateix. Quan Jesús va entrar a les aigües del riu Jordà, el cel es va obrir sobre el seu cap, llançant una llum meravellosa, i es va escoltar la veu de Déu Pare, que testimoniava que aquest era el seu Fill estimat, i va caure una coloma blanca, l’Esperit Sant. Espatlla de Jesús des dels núvols. Des de llavors, la gent ha rebut el Sant Baptisme amb les paraules "En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant" i es van batejar amb un signe triple amb tres dits de la mà dreta.
Pas 3
La vigília de la santa festa de l’Epifania s’anomena Eva o vigília de Nadal de l’Epifania. Aquest dia, els creients observen un dejuni estricte, el passen en oració i penediment i, al vespre, van als serveis de l’església. Tot i que aquest és l’últim dia de Nadal, és impossible d’endevinar la vigília de l’Epifania: aquest dia és habitual preparar-se per a la neteja i l’absolució.
Pas 4
Una de les tradicions de la festa és la consagració de l’aigua beneïda, que se celebra a les esglésies, tant les festes com la vigília. El testimoni d’Atanasi el Gran diu que qui no es renta amb aigua baptismal ha de ser excomunicat dels secrets de l’església durant 40 dies. Per tant, fins i tot al vespre, es tallen forats de gel en forma de creu en rius i llacs, es consagren perquè tothom que ho desitgi pugui rebre benediccions divines i una neteja santa endinsant-se al forat de gel. Diuen que aquell que es banyés per l'Epifania al forat de gel no es posarà malalt tot l'any. I tot i que aquesta afirmació no té cap confirmació científica, el 19 de gener milers de persones es banyen en un forat de gel. A més, es creu que tots els esperits malignes que van caminar per la terra durant el Nadal també van a l’aigua, netejant la terra dels mals esperits. Tots els racons de la casa estan ruixats amb aigua consagrada de l’Epifania i es beuen amb l’estómac buit per eliminar les malalties i els fracassos. L'aigua de l'Epifania no es deteriora durant molt de temps, conservant les seves propietats curatives, de manera que podeu beure-la durant tot un any.
Pas 5
El ritu modern de rebre el baptisme consta de diverses parts: converses preliminars; anuncis, quan una persona nega el dimoni i fa una promesa de viure amb fe en la seva ànima; immersió en aigua beneïda i crismació. I si els adults són conscients de les accions que duen a terme, durant el bateig dels nadons, tota la responsabilitat de la futura vida il·lustrada espiritual recau en els padrins. Agafant el nen del sant calze després de rentar-se (d’aquí el segon nom dels padrins - receptors), prometen davant Déu criar el nen amb fe i pietat. Realitzat un cop a la vida, el sagrament de rebre el sant baptisme permet renéixer de nou, deixar la vostra vida pecaminosa passada, penedir-vos i convertir-vos en una persona diferent, amb pensaments purs i bondat al cor. I la festa del Baptisme del Senyor us dóna l’oportunitat de repensar les vostres accions, de deixar entrar Déu al cor, desfer-se de la ira i dels vicis. Perquè només aquesta persona rebrà la benedicció i la vida eterna al paradís.
