Des dels primers temps del cristianisme, els serbis van començar a celebrar el dia del Sant Màrtir Vito, Vidovdan. Segons el calendari gregorià, això es produeix el 28 de juny. Va ser aquest dia que van succeir molts esdeveniments tràgics i decisius a la història de Sèrbia.
El primer d'ells va passar el 28 de juny de 1389, quan les tropes del príncep Lazar van lluitar amb l'exèrcit del sultà turc Murad. Al camp de Kosovo, els serbis van ser derrotats, com a resultat dels quals van morir tots, però l'exèrcit turc no va poder avançar cap a Europa durant molt de temps. Els serbis creuen que aquella batalla els va costar la independència fins a cinc-cents anys. Sèrbia va rebre per primera vegada l’estatus de vassall de Turquia i, després, el 1459 va passar a formar part de l’Imperi otomà.
Després que el nacionalista serbi Gavrilo Princip va matar l’hereu austríac al tron -l’arxiduc Franz Ferdinand- i la seva dona Sophie, va començar la Segona Guerra Mundial. Va passar el 28 de juny de 1914. I l’arxiduc va arribar a Sarajevo per fer un exercici militar dedicat a la batalla de Kosovo.
Aquest dia de 1921, el Regne de Serbis, Eslovens i Croats va adoptar una constitució, el nom no oficial de la qual és la carta de Vidovdan. Aquesta constitució limitava enormement el poder monàrquic.
El 28 de juny de 1991, a partir dels enfrontaments entre l'Exèrcit Popular Iugoslau i les unitats d'autodefensa d'Eslovènia, que van declarar la independència a Iugoslàvia, va començar una guerra civil que va cobrar molts milers de persones i va netejar aquest país del mapa del món.
Finalment, va ser el 28 de juny que l'expresident de Sèrbia Slobodan Milosevic va ser enviat a mercè del Tribunal de l'Haia, on durant el judici va morir a una cel·la de la presó a causa d'un infart de miocardi.
Hi ha un dia així a la història sèrbia. Tot i això, se celebra avui com un homenatge a la memòria nacional dels herois de la batalla de Kosovo. Recorden com l’heroi serbi Milos Obilic va morir amb seguretat. Fent de desertor, va matar el sultà turc Murad amb un punyal.
Segons la llegenda, els turcs van tallar el cap del príncep Lazar, se'l van emportar i fins avui no els ho donen als serbis que guarden les relíquies del príncep al monestir de Ravanitsa. Perquè quan el cap de Llàtzer s’uneixi amb les seves relíquies, Sèrbia recuperarà la seva antiga força. Diuen que la vigília de Vidovdan, els rius propers al camp de batalla es tornen vermells en plena nit. Aquest dia, els cucus no cucuen en memòria dels herois caiguts, i ningú es diverteix al país.
