Cada any, el 18 de juliol, l’església ortodoxa russa celebra el dia de Sant Atanasi d’Athos. El sant va néixer a Trebisonda entre els 925-930 anys del naixement de Crist. Provenia d’una família de pares rics i nobles, però primerenc va quedar orfe i va ser educat pel seu parent, una piadosa monja.
Després de la mort de la seva mare adoptiva, Atanasi (que va rebre el nom d'Abraham en el bateig) va anar a Constantinoble, a la cort de l'emperador Romà, on va estudiar durant diversos anys amb el famós retòric Atanasi. Amb el pas del temps, el jove Abraham va superar el mestre en habilitat i es va retirar al monestir de Kiminsky, on va quedar tonsurat.
Mitjançant estrictes dejuni, llargues vetlles, agenollats i feines, Atanasi aviat va assolir grans cims en el monacat. Més tard, després d’haver abandonat el monestir, Atanasi va recórrer molts llocs apartats i va triar el lloc Melana, situat a la vora del sagrat Athos i lluny d’altres habitatges monàstics. Aquí el monjo es va erigir una cel·la per ell mateix i va dedicar tot el seu temps a treballs i oracions incessants.
Sovint l’ermità era vençut per dimonis que volien inculcar-li odi pel lloc escollit. Atanasi pràcticament va sucumbir al dubte, però va decidir ajornar la seva marxa per un any i després actuar a instàncies de Déu. L’últim dia de la data assenyalada, Atanasi va aparèixer sobtadament en una llum inusualment brillant del cel, i els seus dubtes es van dissipar immediatament. Des de llavors, el monjo Atanasi va rebre el do d’afecte i nombrosos pelegrins van començar a visitar la seva casa, que s’esforçaven per rebre consells o benediccions de l’ermità.
Segons la llegenda, Atanasio va rebre ajuda financera de l'emperador Nicèfor Focas, que va ser un amic de llarga data del monjo. Gràcies als fons rebuts, el monjo va poder començar a construir el seu propi monestir. Atanasi va erigir un gran temple en honor de Sant Joan Baptista i va dedicar un altre temple a la Mare de Déu. La zona que envoltava els temples es va anar envoltant de cel·les monàstiques. Així, aparegué un nou monestir pròsper al mont Athos.
Els nostres avantpassats van celebrar l’anomenada Festa dels Mes en aquest dia. Al vespre, segons la tradició, la gent sortia al pati i veia com la llum de la nit "jugava" al cel. Es considerava un bon auguri si el mes, per dir-ho d’alguna manera, corre d’un lloc a un altre, canvia de color i s’amaga darrere dels núvols. Aquests "jocs" van prometre als pagesos una gran collita.
