Festival Espanyol De Sant Fermí: Per A Aquells Que Vulguin Fer Pessigolles Als Nervis

Festival Espanyol De Sant Fermí: Per A Aquells Que Vulguin Fer Pessigolles Als Nervis
Festival Espanyol De Sant Fermí: Per A Aquells Que Vulguin Fer Pessigolles Als Nervis

Vídeo: Festival Espanyol De Sant Fermí: Per A Aquells Que Vulguin Fer Pessigolles Als Nervis

Vídeo: Festival Espanyol De Sant Fermí: Per A Aquells Que Vulguin Fer Pessigolles Als Nervis
Vídeo: Desdejuni del FEm Llobregat amb A. Poveda, Alcalde de Sant Joan Despí 2024, De novembre
Anonim

Cada any, del 6 al 14 de juliol, a la ciutat espanyola de Pamplona, té lloc una inusual i espectacular festa de Sant Fermí. Aquesta festa està dedicada al bisbe de Pamplona Sant Fermí, que va salvar la ciutat de la pesta al segle XVI. Inicialment, la festa era religiosa, però més tard es va convertir en un festival popular preferit, que va atraure nombrosos turistes a Pamplona.

Festival espanyol de Sant Fermí: per a aquells que vulguin fer pessigolles als nervis
Festival espanyol de Sant Fermí: per a aquells que vulguin fer pessigolles als nervis

Les vacances comencen a primera hora del matí del 6 de juliol. Aquest dia, els habitants es vesteixen amb vestits nacionals bascos i surten a la plaça principal, situada davant del municipi. Al migdia, un tret especial de flamarada anuncia que la celebració ha començat oficialment. El festival s’acompanya de concerts, actuacions de conjunts musicals, actuacions, focs artificials, una desfilada de màscares, una gran quantitat de plats deliciosos i alcohol.

El 7 de juliol es fa una processó amb l’estàtua de Sant Fermí per la ciutat, que acaba amb una missa religiosa. També els dies de vacances se celebra una fira on es pot divertir, comprar records, gaudir d’una gran varietat de plats espanyols i una gran varietat de begudes. Cada vespre el cel brolla de focs artificials.

Però el més destacat de les vacances són les curses de bous, anomenades encierro. Aquesta paraula significa "bloquejat". A les vuit del matí, s’obren les portes dels corrals i surten bous enutjats per córrer pels carrers tancats que condueixen a l’arena, on tindran lloc les corregudes de toros professionals al vespre. Però els toros no corren sols; els temeraris entre els locals i els turistes corren davant d’ells. En fer aquesta prova de coratge i forma, els homes desesperats i, de vegades, les dones, sovint cauen sota els peus dels toros o acaben a les banyes. Però l’adrenalina a la sang no impedeix als temeraris d’una carrera arriscada.

Aquells que no s’atrevien a córrer, observen l’acció desgarradora des dels terrats, des de quioscos, marquesines de porxo i fins i tot fanals. Per cert, els locals venen seients als balcons per endavant i per molts diners.

Els bous que han arribat a la sorra són conduïts a parades per sortir a tornar a lluitar al vespre, però no amb aficionats, sinó amb professionals. La cursa de braus dura diverses hores i les festes no s’aturen tota la nit, de manera que al matí es pot tornar a la cursa extrema.

Recomanat: