L’alfabetització és la capacitat d’una persona per llegir i escriure de manera significativa textos senzills en la seva llengua materna. Aquesta habilitat elemental fonamenta el ple desenvolupament de la personalitat. Malauradament, avui en dia conviuen les altes tecnologies amb nivells d’educació extremadament baixos en alguns països. Segons la UNESCO, al voltant de 800 milions d’adults al món no saben llegir ni escriure. Per cridar l'atenció del públic sobre el problema, es va establir el Dia Internacional de l'Alfabetització.
El setembre de 1965 es va celebrar a Teheran la Conferència Mundial de Ministres d’Educació per iniciativa de la UNESCO. El seu tema principal era el problema d’eliminar l’analfabetisme. Un dels punts principals de la resolució final de la conferència va recomanar la introducció d'una nova festa internacional: el Dia de l'alfabetització. Des de 1966 se celebra un dia concret: el 8 de setembre.
Les principals celebracions són organitzades i conduïdes per la UNESCO. Tradicionalment, cada Dia de l'alfabetització té un tema especial que reflecteix una de les funcions de l'educació bàsica en la vida d'una persona i de la societat. Així, el 2003 la festa es va celebrar sota el lema "L'alfabetització és llibertat". La consigna recordava que només una persona educada pot viure plenament en la societat moderna i gaudir de tots els beneficis de la civilització. El 2008, el tema principal del Dia Internacional va ser la influència del nivell d’alfabetització en la prevenció i el tractament de diverses malalties (“L’alfabetització és el millor medicament”). Els esdeveniments de 2009 van discutir la importància de l'educació bàsica per al desenvolupament social i la cooperació internacional ("L'alfabetització és poder"). El tema del 2012 era el vincle entre l’alfabetització i la coexistència pacífica de diferents cultures (Alfabetització i pau).
En el marc del Dia Internacional de l’Alfabetització, s’atorguen premis especials de la UNESCO per la seva contribució a la difusió de les habilitats d’escriptura i lectura: els premis King Sejong i Confucius. El primer està finançat pel govern de la República de Corea, el segon, per les autoritats xineses. Els reben activistes que implementen els programes nacionals i internacionals més cridaners i efectius per eradicar l'analfabetisme. Per exemple, el premi King Sejong s’ha concedit a projectes del Servei Nacional d’Alfabetització de Burundi i de l’Institut Nacional d’Educació d’Adults de Mèxic. El premi Confuci va ser atorgat al programa educatiu nord-americà "Sala de lectura" que opera a l'Índia, Cambodja, Bangla Desh i altres països amb baixos nivells d'educació general. La decisió sobre la concessió la prenen les comissions especialitzades de la UNESCO basades en una anàlisi exhaustiva del projecte. Els guanyadors rebran diplomes commemoratius i premis en metàl·lic. La cerimònia de lliurament dels premis obre els actes de gala i sovint s’emet a la televisió i a Internet.
A la seu de la UNESCO se celebren esdeveniments científics i pràctics sobre la superació de l’analfabetisme: conferències, taules rodones, seminaris, etc. Hi assisteixen representants d’organitzacions educatives internacionals, instituts de recerca, estructures públiques, polítics, professors, etc. Porten els seus propis projectes a l’atenció dels companys, comparteixen experiència pràctica i èxits. Per exemple, el 2009 es va celebrar una reunió de lingüistes que va traduir una sèrie de llibres sobre Harry Potter a diferents idiomes del món. El principal esdeveniment del Dia de l'alfabetització 2010 va ser l'obertura d'una nova xarxa de la UNESCO per a l'intercanvi de coneixement i innovació.
Cada any, el 8 de setembre, el secretari general de les Nacions Unides i el director general de la UNESCO publiquen un missatge especial dedicat al Dia Internacional de l'Alfabetització. Dirigint-se als caps d'Estat, organitzacions educatives i persones, insten a tothom a contribuir a la difusió de la cultura de la lectura i l'escriptura. Els líders de l’ONU també participen a les celebracions per expressar el seu agraïment als activistes contra l’analfabetisme.
A Rússia, molta gent coneix i recorda aquestes vacances. El 8 de setembre, a la majoria d’escoles, institucions educatives especialitzades de secundària i secundària, es realitzen concursos, olimpíades de llengua i literatura russes, concursos temàtics i jocs de KVN. El personal de la biblioteca organitza exposicions de llibres dedicades a la història de les vacances i a les peculiaritats nacionals de la llengua. En algunes ciutats, els activistes juvenils distribueixen fulletons de forma accessible explicant la importància del coneixement i l’adhesió a les regles de parla. Per descomptat, les iniciatives dels russos no es limiten a aquests exemples. A mesura que la popularitat del Dia de l'alfabetització creix, la tradició de celebrar-lo es va desenvolupant.
